lunes, 25 de abril de 2011

INTRODUCCIÓ

El 25 de juliol de 1938 es va iniciar una batalla entre republicans i franquistes que va ser decisiva en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola i que va ser coneguda com la Batalla de l’Ebre. Aquesta Batalla es va produir entre Mequinensa i Amposta, dues poblacions que es troben al llarg del recorregut del riu Ebre. La Batalla va durar fins el 26 de novembre d’aquell mateix any, la qual cosa va convertir-la en una de les batalles més llargues de la Guerra Civil Espanyola i amb més soldats, ja fossin participants o morts.

ANTECEDENTS

Algunes de les causes que van originar la Batalla de l’Ebre van ser:

· Espanya estava en plena Guerra Civil Espanyola.

· Geogràficament, l’Ebre és un punt molt estratègic.

· Els dos bàndols de la guerra en aquell moment eren separats pel riu Ebre.

El 20 de febrer de 1938 es va produir la pèrdua de Terol i, aleshores, l’exèrcit franquista va iniciar una ofensiva a Aragó. Els republicans van acabar molt cansats de l’atac a Aragó i les forces franquistes amenaçaven amb força València. L’exèrcit franquista tenia via lliure per arribar a Barcelona, però en Franco va decidir avançar cap al sud perquè volia conquistar València. Amb tot això, les tropes republicanes que estaven a Catalunya s’estaven reorganitzant per contraatacar.

INICI DE LA BATALLA


- QUANTITAT DE SOLDATS I ARMAMENT

En la Batalla de l’Ebre hi van participar dos bàndols: el popular, és a dir, els republicans i el nacional, és a dir, els franquistes.

Els comandants del bàndol popular eren:

· Vicente Rojo Lluch

· Juan Modesto

· Enrique Lister

· Manuel Tagüeña

· Etelvino Vega

· José del Barrio

· Hans Kahle

· El esquinazau

Per part franquista hi havia:

· Francisco Franco

· Fidel Dávila Arrondo

· Juan Yagüe

· Rafael García Valiño

· Francisco Delgado Serrano

· Fernando Barrón

· El Mizziam

L’exèrcit de l’Ebre disposava de les següents forces d’assalt:

· 100.000 homes

· 200 peces d’artilleria de campanya

· 27 peces d’artilleria antiaèria

· 120 tancs i vehicles blindats

· L’aviació republicana (F.A.R.E) estava formada per:

· 24 bombarders SB-2 «Katiuska»

· 90 I-16 tipus 10 «Supermosca»

· 20 I-16 tipus 6

· 40 I-15 «Chato»

· 30 Grumman FF

En total, més de 200 avions.








L’exèrcit del Nord disposava de les forces d’assalt següents:

· 98.000 homes

· 300 peces d’artilleria

· Legió Còndor

· 36 He-111

· 18 Bf-109 C i D

· Ju-87 Stuka

· Aviació Legionària

· 50 Fiat Cr.32

· 60 Savoia S.79 i S.81

En total, més de 300 avions.

- DISTRIBUCIÓ DE LES TROPES AL VOLTANT DEL RIU EBRE

A continuació descrivim els dos bàndols combatents en la Batalla de l’Ebre:

· Bàndol republicà

Aquest bàndol era comandat pel coronel Juan Modesto i estava format per 100.000 soldats, entre els quals hi havia la famosa Lleva del Biberó. L’exèrcit que va combatre era el més ben preparat de tots els que havien format part de la guerra pel bàndol republicà, principalment gràcies a les armes que havien arribat procedents de la URSS. L’exèrcit estava format per diferents cossos d’exèrcit, que alhora es repartien en diferents divisions.

La Lleva del Biberó va consistir en el següent: els nois que havien nascut als anys 1920 i 1921 es van veure forçats a participar a la guerra degut a la falta d’homes i a la necessitat de les tropes republicanes. Amb només 17 anys van haver de combatre per la República.

· Bàndol franquista

L’exèrcit nacional estava distribuït al llarg del riu Ebre, des del Segre fins el Mediterrani. Era el Cos de l’exèrcit marroquí, sota el comandament del general Juan Yagüe. Tot i que veien una preparació per a creuar el riu per part del bàndol republicà, no es va planejar cap contraatac.




Aquest vídeo ens explica la Batalla de l’Ebre tal com es va viure, explicant sobre un mapa les estratègies usades pels dos bàndols i les zones més importants.

DESENVOLUPAMENT DE LA BATALLA

- PREVISIÓ REPUBLICANA

El general Vicente Rojo havia ideat un pla consistent en llençar una ofensiva per sorpresa sobre els nacionals que estaven al marge dret del riu Ebre. Primer es duria a terme un atac principal sobre els enemics que hi havia a la ribera, amb l'objectiu de conquerir Gandesa, ja que era el centre de comunicacions més important de la zona. A part d'aquest atac, se'n durien a terme dos més de secundaris com a reforç de l'atac principal: un que es produiria entre Mequinensa i Fayón, és a dir, a la part nord; i l'altre es duria a terme prop d'Amposta, és a dir, al sud. Aquest atac el constituiria l'exèrcit de l'Ebre, format per joves reclutes (Lleva del Biberó) i un grup força ampli de gent veterana que seguien des del principi de la guerra.





















- OFENSIVA REPUBLICANA I RESPOSTA NACIONAL

El territori on es va dur a terme la Batalla de l'Ebre estava repartit, al llarg de 65 km, entre Mequinensa i Amposta. La batalla va començar a les 0:15 h del 25 de juliol de 1938, quan els republicans van travessar el riu Ebre amb tot tipus de barques, principalment dividits en tres flancs:

. A la zona nord, entre Mequinensa i Fayón, els 9.500 homes de la 42ª divisió van travessar el riu i van conquerir amb èxit uns quants quilòmetres. El contraatac franquista, els dies 1, 2 i 3 d'agost, va fer començar una sèrie d'avançaments i retirades per cada bàndol, en una lluita ferotge. El 6 d'agost, 3.500 republicans van haver de creuar el riu Ebre en retirada.

· A la zona sud, l'ofensiva republicana no va tenir èxit i van haver de recular. Van haver-hi un gran nombre de baixes.

· Al sector central, entre Riba-roja i Benifallet, l’avanç republicà va ser un èxit: es van conquerir 50 km en 2 dies, gairebé arribant fins a Gandesa, un poble que tenia molt valor estratègic. A partir d’aquell moment, però, el contraatac franquista, dut a terme per l’aviació alemanya amb constants bombardejos, va fer recular les tropes republicanes fins al riu. Franco dominava els embassaments que controlaven el cabal del riu i, per a dificultar que els republicans el travessessin, va augmentar-ne la quantitat d’aigua. Això va passar els primers dies d’agost.
El dia 10 es van dur a terme violents combats a Pinell de Brai, que van acabar dies després degut al cansament físic dels dos bàndols.Els franquistes aprofitaven els moments en què es produïa un relleu a la divisió republicana per ocupar definitivament aquell territori. Això es va produir la tarda del 14 d’agots. El 19 d’agost, a pocs quilòmetres de Pinell, entre Corbera i Vilalba dels Arcs, una divisió franquista va iniciar un combat contra els republicans que ocupaven aquella zona, tot esperant reforços. Aquests reforços no van arribar i l’atac va ser repel·lit amb facilitat. L’endemà els franquistes sí que van aconseguir conquerir aquella zona, estratègicament important.

· Entre setembre i octubre de 1938, encara hi va haver combats entre Vilalba, Corbera i Gandesa, llocs on l’aviació franquista (principalment la nazi), va deixar anar milers de tones de bombes. Això també els perjudicava a ells, ja que el gran grup d’homes havia d’avançar lentament.

· Finalment, el 15 de novembre de 1938, els pocs efectius republicans que quedaven a l’oest de l’Ebre van creuar el riu a l’alçada de Flix.

FINAL DE LA BATALLA

- RETIRADA DE LES BRIGADES INTERNACIONALS

Quan s'acostava el final de la Batalla de l'Ebre, els republicans ja veien que ho tenien tot perdut i van recomanar als voluntaris que havien vingut d'altres països, és a dir, a les Brigades Internacionals, que tornessin cap a casa seva per no morir sense raó en una guerra que ja estava perduda.

L'acomiadament es va fer en una multitudinària desfilada per les rambles de Barcelona on la gent els va aplaudir i agrair l'esforç i la feina feta.

Després de dos anys, la república podia permetre's la marxa dels voluntaris, si bé havien funcionat com un instrument eficaç de propaganda internacional, però a aquestes altures la seva actuació no tenia gairebé influència en el desenvolupament de la guerra.

El fet que França i Anglaterra decidissin abandonar Txecoslovàquia i pactessin amb Hitler, va fer caure en picat les esperances dels republicans. El president Negrín era conscient que les democràcies europees ja no l'ajudarien.

- FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE: VICTÒRIA FRANQUISTA

A principis de novembre, els franquistes van fer el pas definitiu per conquerir la millor xarxa de defensa republicana, que estava situada a les muntanyes de Cavalls. Quan els republicans van haver perdut aquest punt estratègic, van recular i travessar el riu assumint la derrota.

El 10 de novembre quedaven molt pocs republicans a l'oest del riu i el poble de Fatarella va ser l'últim en caure en mans nacionals. Els republicans van destruir el pont de Flic un cop tots van haver passat a l'est del riu.

Al final de la Batalla de l'Ebre, els franquistes van recuperar la frontera que havien marcat abans de l'inici d'aquesta batalla.

domingo, 24 de abril de 2011

CONSEQÜÈNCIES

Durant la batalla va morir molta gent. Les baixes dels dos exèrcits van ser:

- Exèrcit popular

· 10.000 morts
· 34.000 ferits
· 19.563 presoners
· ~100 avions abatuts

- Exèrcit nacional

· 6.500 morts
· 30.000 ferits
· 5.000 presoners
· ~50 avions abatuts

A part de totes les baixes, la batalla de l'Ebre va suposar l'inici de la caiguda de Catalunya a la Guerra Civil Espanyola.

La Batalla de l'Ebre va estar marcada per l'enfrontament entre els dos dirigents, Franco i Vicente Rojo, i com a conseqüència d'aquest fet, estratègicament, la batalla va ser poc ortodoxa. Franco volia guanyar mitjançant simples atacs frontals, tot i que els altres militars nacionalistes li recomanaven que ataqués pel Front del Segre, situat a la part nord del riu Ebre. Al final va decidir-se pels atacs frontals, amb els quals va tenir èxit perquè les forces republicanes estaven molt debilitades.

En aquest vídeo podem reviure les emocions d’alguns testimonis de la guerra, principalment els bombardejos. És un vídeo molt interessant si es vol conèixer de primera mà el que realment va ocórrer, situacions personals, sense generalitzar.